Mètode de selecció del fusible

1. Corrent normal: Primer hem de saber la magnitud del corrent normal que flueix a través del fusible en el circuit utilitzat.

Normalment hem d'establir una reducció per endavant i després triar segons el principi següent: és a dir, el corrent normal ha de ser inferior al producte del corrent nominal i el coeficient de reducció.

2. Corrent del fusible: D'acord amb les especificacions UL, el fusible s'ha de fusionar ràpidament a un corrent nominal del doble. En la majoria dels casos, però, per garantir un fusible fiable, recomanem que el corrent del fusible sigui superior a 2,5 vegades el corrent nominal.

A més, el temps de fusible és important, però també cal consultar el diagrama de característiques del fusible proporcionat pel fabricant per fer una valoració.

3. Tensió de circuit obert: generalment s'ha de seleccionar una tensió de circuit obert inferior a la tensió nominal.

Per exemple, quan s'utilitza un fusible amb una tensió nominal de 24 V CC en un circuit de 100 V CA, és possible que el fusible s'encengui o es trenqui.

4. Corrent de curtcircuit: El valor màxim del corrent que flueix quan el circuit està curtcircuitat s'anomena corrent de curtcircuit. Per a diversos fusibles, s'especifica la capacitat de trencament nominal i hem de tenir cura de no fer que el corrent de curtcircuit superi la capacitat nominal del circuit en seleccionar el fusible.

Si es selecciona un fusible amb una capacitat de circuit trencat petita, es pot trencar el fusible o provocar un incendi.

5. Corrent d'impacte: La forma d'ona (forma d'ona del corrent d'impuls) per a l'observació del corrent d'impacte s'utilitza per calcular la seva energia utilitzant el valor I2T (valor integral de Joule). El corrent d'impacte és diferent en mida i freqüència, i l'efecte sobre el fusible és diferent. La relació entre el valor i2t del corrent d'impacte i el valor i2t del fusible d'un sol impuls determina el nombre de vegades que el fusible és resistent al corrent d'impacte.