Mètode de selecció de fusible

1. Corrent normal: primer hem de conèixer la mida de corrent normal que circula pel fusible del circuit utilitzat.

Normalment hem d’establir una reducció per endavant i, a continuació, escollir segons el principi següent: és a dir, el corrent normal ha de ser inferior al producte del corrent nominal i el coeficient de reducció.

2. Corrent de fusible: d’acord amb les especificacions UL, el fusible s’ha de fusionar ràpidament a un corrent nominal de dues vegades. En la majoria dels casos, però, per garantir un fusible fiable, es recomana que el corrent del fusible sigui superior a 2,5 vegades el corrent nominal.

A més, el temps del fusible és important, però també s’ha de referir al diagrama de característiques dels fusibles proporcionat pel fabricant per fer un judici.

3. Voltatge del circuit obert: la tensió del circuit obert generalment s’ha de seleccionar per ser inferior a la tensió nominal.

Per exemple, quan s’utilitza un fusible amb un voltatge nominal de 24v en un circuit ac100v, és possible encendre o trencar el fusible.

4. Corrent de curtcircuit: el valor de corrent màxim que circulem quan el circuit està curtcircuitat s’anomena corrent de curtcircuit. Per a diversos fusibles, s’especifica la capacitat nominal de trencament i hem de tenir cura de no fer que el corrent de curtcircuit excedeixi la capacitat nominal del circuit en seleccionar el fusible.

Si se selecciona un fusible amb una petita capacitat de circuit trencada, pot trencar-lo o provocar un incendi.

5. Corrent d’impacte: la forma d’ona (forma d’ona de pols) per a l’observació del corrent d’impacte s’utilitza per calcular la seva energia mitjançant el valor I2T (valor integral de Joule). El corrent d’impacte és diferent en mida i freqüència, i l’efecte sobre el fusible és diferent. La proporció del valor i2t del corrent d’impacte al valor i2t del fusible d’un sol impuls determina el nombre de vegades que el fusible és resistent al corrent d’impacte.